La Casa i els seus objectes : una aproximació a partir de les fonts escrites i iconogràfiques / Jordi Bolós, Imma Sánchez-Boira
Bolòs i Masclans, Jordi


En: 160822 La Vida quotidiana a l'edat mitjana : actes del IV Seminari d'Estudis Medievals d'Hostalric (20-21 de novembre de 2014, Hostalric). Hostalric : Ajuntament d'Hostalric, DL 2015

Les Dones a les economies domèstiques preindustrials: treball, terra, dot i escreix a l'Alt Penedès del segle XVIII / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 103-127 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es fa una aproximació al paper de les dones en les economies domèstiques de l'Alt Penedès del segle XVIII. Concretament, s'analitzen les tasques productives que portaven a terme i que eren fonamentals per al manteniment de les famílies, les seves relacions amb la propietat i l'explotació de la terra, la importància que tenien el dot i l'escreix al llarg de la seva vida, i l'evolució del dot durant la segona meitat del segle XVIII. En cada una d'aquestes qüestions es fa menció de les dones solteres, casades i vídues, atès que l'estat civil era la variable que més fortament condicionava el que les dones podien i no podien fer. També es para atenció, de manera transversal, al marc legal que constrenyia l'autonomia econòmica de les dones. Malgrat el silenci de les fonts, conseqüència directa de la baixa consideració que tenia el treball femení, del seu caràcter suposadament subsidiari i de la incapacitat legal a què les dones estaven sotmeses, l'examen de capítols matrimonials, inventaris post mortem, contractes de conreu i textos de testimonis de l'època, permet entreveure unes dones més actives i més autònomes que el que tradicionalment s'acostuma a pensar. El marc cultural i legal, així com la pobresa, eren obstacles importants que calia superar.

Dietari d'en Lluís Queralt i Via. Notes i transcripció / Jesús Castillo Prado
Castillo Prado, Jesús


En: 121591 Els Treballs i el món del treball al Penedès. Actes del III Seminari d'Història del Penedès. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2007. p. 179-188
 (El treball al món contemporàni) 
Bibliografia.

De bona casa, bona brasa : la casa i l'espai domèstic rural al Berguedà / María del Agua Cortés Elía
Cortés Elía, María del Agua


Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2019
296 p. (Temes d'etnologia de Catalunya, 30) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
ISBN 9788439399513

La masia ha estat el principal sistema d'habitatge de Catalunya des de l'edat mitjana, vinculat al paisatge i a l'aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d'un sistema econòmic, és l'embolcall d'una família, de les seves relacions, d'un món ple de continguts i significats socials que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els que han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L'ús dels espais, l'adaptació als recursos disponibles les relacions entre els diferents membres del grups ens donen molta informació d'altres aspectes de la masia. La recerca s'ha desenvolupat a la comarca del Berguedà, un territori de l'anomenada Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l'actualitat. Un territori amb unes característiques específiques, en el que es diferencia la zona sud amb extenses planes entre turons i on ha predominat l'agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influït en l'adaptació de l'home al medi, desenvolupant un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia. (Editorial).

Del plat a la pàgina escrita. Els receptaris i les notes de cuina, rebosteria, conserves i adrogueria de la família Masó-Aragó de Girona / Rosa Maria Gil Tort, Pep Vila
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 493-568 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Editem, comentades i anotades, un fons de receptes de cuina i de rebosteria familiars, una mostra dels sabers i gustos que practicaven les dones de la família Masó-Aragó de Girona entre els anys 20 i els 68 del segle passat. La lectura del receptari ens permet saber que eren bones coneixedores dels fogons.

Cuines de Barcelona : el laboratori domèstic de la ciutat moderna (1859-1976) / Isabel Segura Soriano
Segura i Soriano, Isabel


Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Comanegra, 2017
201 p. : il. ; 23 cm
ISBN 9788491560609

Aquest llibre repassa com s'ha pensat a Barcelona la cuina com a espai domèstic (sovint anomenat laboratori pels mateixos autors que la tracten) des d'Ildefons i Clotilde Cerdà fins al tardofranquisme. Una mirada des del feminisme sobre la cuina com a espai domèstic, analitzant l'estètica i el missatge de la publicitat de l'època, i els vincles entre ciutat, tecnologia i arquitectura. (Editorial).

Testimonis femenins de la vida local / Francesc Gimènez
Giménez i Martín, Francesc


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 40-43 (2012-2013) , p. 280-281 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Cabré, Tete, [et al.]. Parlen les dones: Sant Cugat del Vallès, 1912-1936 / Tate Cabré i Daniel Romaní. Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2009 (Col·lecció Arxius i Societat)

Higiene y confort en los interiores domésticos del Eixample de Barcelona (1888-1917) [Fitxer informàtic] / Pilar Cano Rojas ; [dirigida per Mireia Freixa]
Cano Rojas, Pilar


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Freixa Serra, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (703 p.)

Aquesta tesi doctoral atén la identificació de les diferents mesures d'higiene i confort que es van practicar en els interiors domèstics de l'Eixample de Barcelona entre 1888 i 1917, i la determinació del grau i manera en el qual aquestes es van implementar. Per abordar dita comesa aquesta tesi s'estructura en dues parts. La primera part, estableix el marc teòric i metodològic amb el qual es durà a terme la recerca. Aquí s'analitzen els vessants historiogràfics habituals en l'estudi dels interiors domèstics, així com l'estat de la qüestió dels interiors del modernisme i, en tercer lloc, es proposa una metodologia basada als canals de mediació com a eina interpretativa a l'hora d'analitzar plànols d'habitatge. La segona part de la tesi aborda directament en què va consistir i com es va dur a terme aquesta implantació d'higiene i confort en els interiors. En primer lloc, s'estudia la predisposició de l'Ajuntament de Barcelona per dotar d'higiene als habitatges de l'Eixample. En segon lloc, s'aborda la mediació d'higiene i confort exercida als canals de mediació dels professionals de la construcció (llibres d'arquitectura pràctica i revistes d'arquitectura). En tercer lloc, es tracta la mediació d'higiene i confort instruïda a les mestresses de casa, a través dels manuals d'economia domèstica i les revistes especialitzades en la llar. I, en últim lloc, s'analitza la implantació d'higiene i confort en 175 plànols d'habitatges construïts en l'Eixample entre 1888 i 1917. Aquesta implantació s'interpreta localitzant 16 paràmetres d'higiene i confort en els plànols d'habitatges. Els paràmetres es relacionen amb categories de Ventilació, Sanejament, Distribució espacial i Calefacció. Aquests paràmetres han estat extrets dels valors d'higiene i confort despresos dels diversos canals de mediació consultats. Com a resultat, s'han classificat tres grups d'habitatges segons el grau d'higiene i confort aconseguit: Habitabilitat precària (interiors amb baixes condicions d'higiene i confort), Habitabilitat digna (interiors amb condicions mitjanes d'higiene i confort) i Habitabilitat luxosa (interiors amb altes condicions d'higiene i confort). L'interès d'aquesta tesi radica en l'aprofundiment del coneixement sobre la consecució d'higiene i confort en els interiors domèstics de l'Eixample finisecular. No solament en la realitat construïda, sinó també en el despertar de les empreses locals dedicades a aquest sector i en el canvi de la mentalitat ciutadana per aconseguir habitatges més salubres i confortables.

L'Escola de la Llar i l'Escola Complementària de Cal Pons / Assumpta Riera, Josep Oller
Riera Ubach, M. Assumpta


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 13, núm. 45 (tardor-hivern 1994), p. 33-37 : il. (Història gràfica) 

Espai domèstic i cultura material : una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà [Fitxer informàtic] / María del Agua Cortés Elía
Cortés Elía, María del Agua


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria, 2016
Dirigida per: González Marcén, Paloma. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria, 2016
1 recurs electrònic
ISBN 9788449063732

El treball és fruit de la recerca que es va portar a terme a la comarca del Berguedà (Pirineu català), un estudi de l'espai on es viu a les cases rurals i als masos, de l'estructura interna de l'espai on s'ha desenvolupat la vida i les relacions familiars, dels elements mobles que han conformat aquests espais i relacionats amb els usos que d'ells feien els seus habitants. L'estudi tracta la casa com a conjunt, però principalment s'ha centrat en l'espai intern de vida de la família i dels elements que es troben en cada un d'aquests espais i que els identifica. S'han analitzat els espais on es desenvolupava la vida familiar (els espais comuns: entrada, sala, cuina, foc a terra, l'eixida...., els espais privats: dormitoris, oratoris, ....) i altres en els que es portaven a terme les activitats econòmiques de supervivència (les zones de treball: estables, pastador i forn, obradors; les zones d'emmagatzematge: celler, rebost, graners,....), i els elements a cada espai que identifiquen l'activitat. L'objectiu primari ha sigut documentar l' espai interior de les cases rurals abans que diferents elements provoquin que aquests canviïn o desapareguin definitivament. Per tant s'ha realitzat un inventari exhaustiu de cases i espais que ha permès disposar d'un corpus descriptiu d'objectes i d'elements estructurals per ajudar a entendre les modificacions que s'han donat al llarg de la vida de la casa i els motius d'aquestes des de l'edat mitjana fins a inicis del segle XX. El treball s'ha recolzat amb l'anàlisi de documentació històrica i d'elements iconogràfics i fotografies, que ens ajuden a descriure l'evolució històrica dels espais i els elements. La condició geogràfica del territori treballat ens proporciona una diferenciació entre les cases de les dues zones geogràfiques del territori amb sistemes econòmics molt específics: les cases agrícoles de la plana, i les agroramaderes de muntanya. L'estudi dels espais porta implícit arribar a conclusions de la relació entre espais i usuaris amb diferents lectures de tipus social, històric, simbòlic i econòmic de l'espai domèstic a partir de descriptors estructurals, morfològics i materials relacionats amb la cultura material i la seva relació amb l'espai. En aquest treball em proposo suggerir alguns criteris que ofereixin una reflexió sobre la organització de l'espai a les masies, mostrar que l'estudi de l'espai interior de les cases ens proporciona informació tan important com la que es podria extreure de la recerca a partir d'un jaciment arqueològic, ja que es pot seguir la informació històrica a partir del context sistèmic de cada un dels espais i dels objectes associats.

Receptes i remeis de Pelegrí Estiu : receptari d'adrogueria, pastisseria, rebosteria i remeis casolans dels segles XVIII-XIX / estudi i edició a cura d'Èrika Serna i Pep Vila



Girona : CCG Edicions, 2006
382 p. : il. ; 22 cm (Quaderns de les 7 sivelles) 
Bibliografia. ïndex. Conté l'edició de dos manuscrits miscel·lanis dipositats a l'Arxiu Històric Comarcal de l'Alt Empordà, a Figueres. Pelegrí Estiu fou el propietari dels receptaris, el seu nom apareix escrit en una petita nota a la part inferior de la pàgina de guarda del primer llibre, escrit en una mà diferent de l'autoria de tot el volum.
ISBN 9788496444621
ISBN 8496444627

Pelegrí Estiu (Sant Daniel, Gironès, segona meitat del segle XVIII-XIX), fou un adroguer establert a Figueres que ens ha deixat dos llibres mestres, molt corrents a les botigues d'oficis de l'època, on s'apuntaven les composicions d'adrogueria, confiteria, rebosteria, licoreria, cereria, remedia varia, que distribuia, venia i/o confegia al seu establiment. En conjunt l'obra de Pelegrí Estiu, que avui s'edita per primera vegada, ofereix una imatge viva i contrastada del que eren aquests coneixements, el seu comerç a la menuda, quines especialitats es consumien a l'Alt Empordà, en el pas del segle XVIII al XIX.

La família d'origen, la llar i l'afectiva / Anna López de Eguilaz Santisteban
López de Eguilaz Santisteban, Anna


En: Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern, núm. 19 (2015) , p. 17-65 : il. (Primera part. La Història, l'experiència i la vida) 
Número especial: La història de 50 dones de la primera meitat del s. XX.

Casa Gassia : estudi de la vida domèstica / [Neus Bardina, Mar Balagué, Laura Breu, [et al.]]



[s.l.] : [Serveis Educatius cda de les Valls d'Àneu : Ecomuseu de les Valls d'Àneu : Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació], 1997?
6 p.

Casa endins : espai domèstic i vida familiar a les Valls d'Àneu / Jordi Abella i Pons, Joan Abella i Escuer
Abella i Pons, Jordi


Esterri d'Àneu : Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 1993
64 p. : il. ; 29 cm (Quaderns de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, 1) 
Bibliografia.
ISBN 8487948049

Coses de casa : Sabadell, agost de 2005 / [textos, Isabel Campi, [et al.]]



Sabadell : Museu d'Història de Sabadell, DL 2005
68 p. : il. (algunes col.) ; 30 (Col·leccions del museu) 
Catàleg de l'exposició del mateix nom celebrada al Museu d'Història de Sabadell l'agost de 2005. Bibliografia.
ISBN 8487221947

El riu de les dones : converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu / [ressenya de:] Josep Mañà
Mañà, Josep


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 30 (gener-juny 2014), p. 132 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Suñí i Morales, Jordi. El riu de les dones : converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu / Jordi Suñé Morales : Farrera de Pallars, 2013 (La Llosera)

Vida quotidiana a la Cossetània oriental / Jordi Chorén Tosar
Chorén Tosar, Jordi


En: 142156 La Vida quotidiana al Penedès històric : actes del IV Seminari d'Història del Penedès ; Sancho París, Daniel (Ed.). [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2013. p. 169-282 : il.

Bibliografia.

A la vora del foc. La quotidianitat a través d'elements arqueològics relacionats amb el foc a Sant Miquel d'Olèrdola / Núria Molist, Josep M. Bosch, Jordi Farré, [et al.]



En: 142156 La Vida quotidiana al Penedès històric : actes del IV Seminari d'Història del Penedès ; Sancho París, Daniel (Ed.). [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2013. p. 249-268 : il

Bibliografia.

La Dona pagesa de la guerra civil als anys 60 : Terres de l'Ebre
Castelló i Bou, M. Teresa


Sant Vicenç de Castellet : Farell Editors, 2013
128 p. : il. ; 23 cm (Cultura popular, 7) 
ISBN 9788492811540

Aquest llibre és el resultat de les entrevistes a una trentena de dones pageses de les Terres de l'Ebre. Són testimoni del treball al camp entre la Guerra Civil i els grans canvis dels anys 60, que les obligà a adaptar-se a un nou context que deixava enrere unes formes de treballar i de viure. El relat és directe i fresc. Ens trasllada en aquell moment històric, fent-nos una estampa del seu dia a dia: les tasques casolanes, les feines al camp, la vida familiar, l'oci, els costums i la moralitat de l'època que els va condicionar. Ens transmet una viva imatge de la dona pagesa que patí els moments més dolorosos de la Guerra Civil, els anys durs de la postguerra durant els quals hagueren de dissenyar insòlites estratègies de supervivència davant la fam i la misèria existent, i els grans canvis dels anys 60.

El riu de les dones : converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu / Jordi Suñé Morales
Suñé i Morales, Jordi


Farrera : Centre d'Art i Natura, 2013
112 p (La Llosera, Recerca) 

El riu de les dones recull les veus d'una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Més enllà d'una visió estàtica s'hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l'educació, l'alimentació, la higiene, la salut, la migració, l'economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. El riu de les dones és una mirada enrere des del present. És un testimoni cosit a partir de moltes experiències i anys viscuts. A través de les vides de les àvies ens podrem apropar a un territori conegut per tothom a nivell turístic però moltes vegades desconegut a nivell humà. Les padrines entrevistades van néixer entre el 1912 i el 1952. Totes tenen en comú haver viscut un món rural d'alta muntanya en procés de canvi. Totes elles, però, tenen la seva pròpia visió i unes vides particulars. Algunes encara treballen amb afany el seu hort i viuen en cases antigues amb el terra de fusta. D'altres van abandonar fa temps el paisatge que les va veure créixer i s'han traslladat a llocs urbans, ben a prop dels serveis sanitaris i de les comoditats modernes.